jueves, 8 de diciembre de 2016

Video sobre l'origen de la vida.

Aquí teniu un petit vídeo que explica amb detall les teories de l'origen de la vida ja mencionades en aquest blog. Esperem que aquest medi audiovisual us sigui d'ajut per compendre aquests conceptes d'alta importància científica.




miércoles, 30 de noviembre de 2016

Notícia de la Setmana: Terratrèmol a Nova Zelanda


Un vídeo gravat per un dron mostra els efectes a Nova Zelanda després del sisme de 7,8 que va assotar el país el passat 14 de novembre. Les imatges, gravades per l'institut geològic GNS Science, mostren l'enorme esquerda que ha aparegut sobre la coneguda com falla de Kekerengu, una de les que creuen l'est del país.

 Els estudis inicials mostren que la longitud de l'esquerda és d'uns 30 quilòmetres i que la falla s'ha desplaçat aproximadament 10 metres horitzontalment i altres 2 verticalment. Els científics calculen que Kekerengu es mou entre 20 i 25 metres cada mil anys.


Prova de Kahoot

Per veure si heu adquirit satisfactòriament els coneixements científics d'aquest bloc, hem realitzat una petita prova amb "Kahoot". És un petit examen interactiu d'alta qualitat didàctica. Proveu-lo.

lunes, 14 de noviembre de 2016

Teoria de la platja radioactiva


Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.

 Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions, van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors en els processos de la vida.


Teoria de la platja radioactiva


Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.

 Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions, van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors en els processos de la vida.

Aquí tenim un petit Kahoot pero veure si haveu aconseguit implantar els coneixements d'aquestes entrades: https://play.kahoot.it/#/k/3d5aee4d-0314-4284-9384-31e17a3d8caf


Teoria del Big Bang



La teoria més coneguda sobre l'origen de l'univers es centra en un cataclisme còsmic sense igual en la història: el big bang.
Aquesta teoria va sorgir de l'observació de l'allunyament a gran velocitat d'altres galàxies respecte a la nostra en totes direccions, com si haguessin estat repel·lides per una antiga força explosiva.
Abans del Big Bang, segons els científics, la immensitat de l'univers observable, inclosa tota la seva matèria i radiació, estava comprimida en una massa densa i calenta a tan sols uns pocs mil·límetres de distància. Aquest estat gairebé incomprensible s'especula que va existir tan sols una fracció del primer segon de temps.
Els defensors del big bang suggereixen que fa uns 10.000 o 20.000 milions d'anys, una ona expansiva massiva va permetre que tota l'energia i matèria conegudes de l'univers (fins i tot l'espai i el temps) sorgissin a partir d'algun tipus d'energia desconegut.
La teoria manté que, en un instant (una trilionèsima part d'un segon) després del Big Bang, l'univers es va expandir amb una velocitat incomprensible des del seu origen de la mida d'un còdol a un abast astronòmic. L'expansió aparentment ha continuat, però molt més a poc a poc, durant els següents milers de milions d'anys.
Orígens de la teoria
Un sacerdot belga, de nom George Lemaître, va suggerir per primera vegada la teoria del Big Bang en els anys 20, quan va proposar que l'univers va començar a partir d'un únic àtom primigeni. Aquesta idea va guanyar empenta més tard gràcies a les observacions d'Edwin Hubble de les galàxies allunyant-se de nosaltres a gran velocitat en totes direccions, i a partir del descobriment de la radiació còsmica de microones d'Arno Penzias i Robert Wilson.
La brillantor de la radiació de fons de microones còsmiques, que pot trobar-se en tot l'univers, es pensa que és un romanent tangible de les restes de llum del Big Bang. La radiació és similar a la que s'utilitza per transmetre senyals de televisió mitjançant antenes. Però es tracta de la radiació més antiga coneguda i pot guardar molts secrets sobre els primers moments de l'univers.

jueves, 10 de noviembre de 2016

Teoria de l'ARN


Sabem que l'ADN necessita de proteïnes per formar-se i de la mateixa manera, perquè les proteïnes es formin es necessita ADN, llavors, com es va formar una per primera vegada sense l'altra? D'una banda s'esmenta que pot ser que l'ARN sigui capaç d'emmagatzemar informació de la mateixa forma en què ho fa l'ADN, a més de funcionar com enzim per a les proteïnes. Per tant, l'ARN seria capaç d'ajudar en la creació tant d'ADN com de proteïnes i llavors, com indica la hipòtesi del món d'ARN, ser responsable de l'aparició de la vida terrestre. Amb el temps, l'ADN i les proteïnes van deixar de necessitar l'ARN, tornant-se més eficients. No obstant això, encara avui, l'ARN continua sent de grandíssima importància per a molts organismes. Ara bé, seguim amb una gran pregunta: ¿d'on va sortir l'ARN?

L'origen de la vida - Teoria glacial


L'origen de la vida és un concepte molt complex pero a la vegada important per a la ciència.
S'han fet numerosos estudis, però encara no s'ha trobat la veritat absoluta. En canvi, hi ha un nombre d'idees i teories.

Teoría glacial
Aquesta hipotèsis suggereix que fa uns 3700 anys la terra estava coberta de gel, la superfície dels oceans s'havia congelat a consequència de la poca lluminositat del sol.
El mantell fred i dur va ajudar a que les molècules resistissin més i tinguessin més possibilitats de eficaç reaccions per la aparició de la vida.

L'amplia capa de gel que cubria el planeta va protegir els fràgils composts orgànics de la llum ultravioleta.

La terra estava sotmesa a temperatures de -50 celsius i és denominada com una teoria paleolítica.
Aquest es l'aspecte que deuria d'haver tingut el nostre planeta durant el període Criogènic, fa aproximadament 800-600 milions d'anys.

lunes, 17 de octubre de 2016

VÍDEO SOBRE ELS TERRATRÈMOLS


 Aquí tenim un petit vídeo casolà sobre el Treball de Recerca dels Terratrèmols, esperem que us agradi!




miércoles, 12 de octubre de 2016

Treball Informatiu



 TREBALL INFORMATIU

Aquí tenim una llista amb tots els terratrèmols que han tingut lloc al món des del 1970, cal dir que tots els terratrèmols que hem cercat son aquells que tenen un magnitud significant.



ZONA
MAGNITUD
DATA
Perú,
7,5
31 de maig de 1970
Ciutat de Mèxic,
7,5
31 de maig de 1970
Ciutat de Mèxic,
7,5
19 de setembre de 1985.
Kobe, Japó,
6,9
 17 de gener de 1995
Sumatra-Andaman
9,3
 26 de desembre de 2004.
Sumatra, Nias,
8,7
28 de març de 2005.
Tonga,
8,3
4 de maig de 2006
Kouriles,
8,3
15 de novembre de 2006.
Kouriles,
8,3
12 de gener de 2007.
Perú,
8
15 d'agost de 2007.
Martinica,
7,4
29 de novembre de 2007.
Sichuan, Xina,
7,9
12 de maig de 2008.
Sumatra (Indonèsia)
7,6
30 de setembre de 2009.
Sendai
8,9
11 de març de 2011
Oceà Índic
8,3
11 d'abril de 2012
Terratrèmol d'Iquique,
8,2
1 d'abril de 2014.
Nepal
7,8
25 d'abril de 2015.



ZONA
MAGNITUD
MORTS
DATA
Chimbote, Perú
7,8
66 000
31/05/1970
Yibin, Xina
6,8
20 000
10/05/1974
Guatemala
7,5
23 000
04/02/1976
Tangshan, Xina
8
240 000
27/07/1976
Michoacan, Mèxic
8,1
20 000
19/09/1985
Armènia,
7,0
25 000
07/12/1988
Zangan, Iran
7
45 000
20/06/1990
Kocaeli, Turquia
7
17 118
17/08/1999
Bhuj, Índia
7,7
20 085
26/01/2001
Bam, Iran 
6,6
26 200
26/12/2003
Sumatra, Indonèsia
9,0
232 000
08/10/2005
Nord del Pakistan
7,6
79 410
09/10/2005
Sichuan
7,9
87 149
12/05/2008
Haiti
7,0
250.000
12/01/2010,
Japó
8,9,
15 800
11/03/2011
Nepal
 7,8,
5 000
25/04/2015







Els 4 terratrèmols més intensos de la història

Valdivia (Xile)

El terratrèmol més intens registrat fins a la data va colpejar Xile el 22 de maig de 1960, amb una magnitud de 9.5 graus en l'escala Richter. Va ser el terratrèmol més gran del món, percebut en tot el con sud d'Amèrica. Van morir 1.655 persones, i 3.000 van resultar ferides, i 2.000.000 van perdre les seves llars.



Sumatra-Andaman (Indonèsia)

El 2004 es va produir un terratrèmol de 9.1 graus en l'Oceà Índic, amb epicentre prop de la costa oest de Sumatra (Indonèsia). Catorze països de Surasia i Àfrica es van veure afectats. Gairebé 228.000 persones van morir o van desaparèixer a causa del sisme. És el que més durada ha tingut de tots els registrats fins a la data: entre 8,3 i 10 minuts. I va ser prou gran per fer que el planeta sencer vibrés com a mínim un centímetre.



Alaska (EE UU)

El 27 de març de 1964, Divendres Sant, un terratrèmol de magnitud 9.2 va colpejar Alaska. També va provocar un intens tsunami, amb onades que van arribar a superar els 5 metres d'altura. Amb una durada de 4 minuts, el "gran terratrèmol d'Alaska", com se li coneix, es  considera el sisme més poderós registrat en la història d'Amèrica del Nord. Estimacions posteriors xifren en 200.000 quilòmetres quadrats la superfície de l'escorça terrestre que va ser deformada com a conseqüència del sisme.



Kamchatka (Rússia)

El 4 de novembre de 1952, un terratrèmol de magnitud 9.0 va arribar Kamchatka, a Sibèria, i les Illes Kurils, provocant devastadors sismes submarins. Els tsunamis que va desencadenar arribar Hawaii, Japó, Alaska, Xile i Nova Zelanda.





T? Hoku (Japó)

L'11 de març de 2011, Japó va ser víctima d'un terratrèmol de 9.0 graus segons l'Agència Meteorològica de Japó. L'epicentre del terratrèmol es va situar al mar, davant de la costa de Honshu, 130 quilòmetres a l'est de Sendai. És el sisme més poderós que ha assotat al Japó des  que el país va començar a portar registres dels sismes a finals del segle XIX, i el cinquè més intens a nivell mundial. Va durar dos minuts. La NASA, amb ajuda d'imatges satel·litza-les, ha pogut comprovar que el moviment tel·lúric podria haver desplaçat Japó més de 2 metres. Diverses infraestructures s'han vist seriosament afectades pel tremolor, entre elles quatre plantes nuclears.